Delícia de Mel

L’avi Manel va començar a elaborar mel a petita escala, de manera artesanal, amb unes quantes arnes, que va fabricar ell i només per a consum propi. “Va ser ell qui ens va despertar la curiositat pel món de les abelles i la mel”, explica Pep Ruaix.

En Pep és pagès i ramader, però fa vuit anys va començar a produir mel amb un apicultor de Callús, al Bages, amb qui encara continua treballant i a qui, de fet, considera “el pare de les nostres abelles”. Gràcies als consells i l’ajuda d’en Marià, en Pep s’ha convertit en un apicultor expert.

Fa transhumància (que facilita la varietat d’alimentació de les abelles i ajuda a pol·linitzar els conreus) de les arnes a diferents zones del país: a la costa de Tarragona, el Penedès, el massís del Garraf, el Bages, el Berguedà, el Moianès, les Terres de l’Ebre i el Pirineu. La mel més peculiar que produeix és la d’arboç, amb un toc amarg característic.

Benaiges Lliberia

A Benaiges Lliberia es fa una transhumància ben poc coneguda: la de les abelles. Per aconseguir la millor mel i alhora tenir cura del territori, traslladen les abelles a diferents paisatges durant l’any. És un camí prou llarg!

Entre el març i l’abril, elaboren la mel de mil flors i romaní a Rasquera, en uns camps de la família. A principis d’abril, traslladen les arnes als camps de Tortosa, envoltats de mandariners, i, finalment, pugen les arnes al Pirineu, on, a 1.900 metres d’altitud, les abelles produeixen la mel d’alta muntanya i de neret.

L’Aleix és el responsable d’aquest viatge emocionant, i la passió per l’apicultura el va atrapar ben aviat. Després de fer estudis en meteorologia, va tornar al poble, Rasquera, i l’any 2019, amb 25 anys, va decidir crear Mel Benaiges Lliberia, amb l’ajuda del pare, una petita empresa familiar d’elaboració de mel de transhumància. Va començar amb unes quantes arnes i enguany ja en té 160.

El Noi de Xerta

Amb 27 anys, en Dídac és pagès i apicultor: té una petita explotació amb 150 arnes (ruscos) d’abelles ibèriques –una espècie originària de la península i més productiva, ja que està més ben adaptada al nostre territori i a les diferents floracions– i 5 hectàrees a la dreta del riu Ebre dedicades als cítrics, especialment taronges i mandarines, amb mètodes de producció sostenibles. Concretament, ofereix tres varietats de mandarina (oronules, clemenules i hernandina, aquestes dues últimes amb la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre) i dues de taronja (lane late i navelina). Totes sucoses i molt saboroses.

Pel que fa a la mel, en produeix de milflors, romaní, farigola i taronger.